dilluns, 26 de setembre de 2016

Caps de xai estofats


De petits menjàvem sovint cap de xai a la graella, però la barbacoa fa molt de temps que es va trencar i el cap va desaparèixer del nostre menù...fa poquet vam veure en un blog valencià (aquí) on hi havia una recepta per fer-los al forn i deseguit vam decidir de repeteir-la...un cop amb els ingredients comprats, vam caure que aquests dies estem sense forn...què podíem fer? Vam improvisar alguns canvis...

Ingredients (per persona):
1 cap de xai tallat per la meitat
2 o 3 patates petites
1 ceba grossa
1 tall de llimona
1 branca grossa de julivert
1 fulla de llorer
1 got de vi blanc
1 got d'aigua
pebre vermell dolç
sal i pebre negre
alls al gust

Salem i empebrem el cap de xai. L'amanim també amb el pebre vermell i el resevem.

Agafem una cassola amb tapa i hi aboquem un raig d'oli, quan sigui calent hi afegim els alls sencers i pelats i la ceba tallada a talls grossos. Deixem que suï una mica i hi afegim les patates tallades grollerament no molt gruixudes. També hi afegim el llorer.

Passats uns minuts, hi afegim el cap, el got de vi, el got d'aigua i el julivert i la llimona. Tapem i deixem que cogui a foc baixet. Girem un cop o dos el caps amb molta cura. Quant les patates siguin cuites i la llengua també, podem servir.

dijous, 22 de setembre de 2016

Anguila fumada amb tomàquet

Una recepta ben fàcil, lleugera i que podem fer servir com a entrant ja sigui sol o amb torradetes o be,  acompanyat d'una amanida o  amb una mica d'arròs blanc bullit.

Ingredients (1 persona):

1 tros d'anguila fumada del delta d'uns 4-5 dits de llarg
1 tomàquet madur ben gros
sal i pebre negre

Ratllem el tomàquet madur i ho barregem amb l'anguila fumada prèviament esmicolada. Amanim amb sal i pebre negre i una mica d'oli.

Si ens agrada ben fi, ho podem triturar amb el túrmix. Si no, ho podem picolar amb el ganivet.

dimarts, 13 de setembre de 2016

Calamars farcits clàssics


Avui portem un altre clàssic: calamars farcits amb carn i amb una salseta d'aquelles de sucar-hi pa!

Ingredients (2 persones):

4 calamars mitjans ja nets
200 g de carn picada barreja de carn de porc i vedella
all i julivert
1 ceba mitjana
2 o 3 tomaquets madurs mitjans (jo aquest cop he fet servir tomàquet cru de llauna)
canyella en pols
sal i pebre negre
mig got de vi blanc

per la picada:
1 all gros
6 o 7 avellanes torrades i pelades
1 presa de xocolata negra

Començarem per trinxar les ales i les potes del calamars i també all i julivert al gust. Ho barregem tot en cru amb la carn picada i ho amanim amb sal, pebre negre i un pessic de canyella en pols.

En una cassola, sofregim la ceba picolada ben fina i els alls també pelats i picolats fins que sigui transparents. Hi tirem una mica de vi blanc i deixem que es redueixi el vi a foc fort. Quan s'hagi reduït, hi aboquem el tomàquet i deixem que cogui a foc lent fins que es faci el sofregit. També hi tirem el julivert.

Mentrestant, farcim els calamars (millor si els girem primer perquè estiguin ben nets) amb la carn picada. No els hem d'omplir excessivament, per evitar que es rebentin. Tanquem els calamars amb un escuradents o cosint-los amb fil d'embastar.

Quan el sofregit sigui força reduit, hi afegim els calamars amb cura. El foc cal que estigui baixet i tapem l'olla. Si cal, hi afegim una mica d'aigua calenta.

Deixem que faci xup-xup i es coguin. Quan siguin quasi fets hi aboquem la picada prèviament picada amb el morter o el túrmix (ben fineta ens ha de quedar). Sacsegem la cassola, fem que es barregi tot amb el suc, rectifiquem de sal si cal i apaguem el foc i deixem reposar una mica.

dilluns, 5 de setembre de 2016

Suquet de mussola (gat) i allioli negat

Una recepta clàssica per aprofitar uns talls de mussola ( Scyliorhinus canicula*) que teníem a casa. Fàcil de fer, ja ho veureu,  tot i que requereix un cert temps perquè faci xup-xup. Recordeu que no ens ha de quedar com una sopa, és un guisat!

Ingredients (2 persones):

300 g de mussola neta (Scyliorhinus canicula)
2 o 3 patates grosses
2 o 3 grans d'all
1 tomàquet gros i madur

aigua o millor, brou de peix

per l'allioli negat:
1 o 2 alls
oli abundant
sal

Començarem per fer un allioli amb força oli perquè es negui (es a dir, es talli).

Tallarem les patates esqueixant-les, es a dir, començarem per tallar-les amb ganivet i després amb les mans així ens quedarà un tall irregular que deixarà anar midó durant la cocció.

En una olla o cassola de fang començarem per enrossir els alls pelats. Un cop rossos, però no negres!, els retirem del foc i ho trinxem conjuntament amb el julivert i ho reservem.

Al mateix oli, sofregim el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Quan sigui quasi fet, hi afegim les patates i deixem que cogui una mica.Hi afegim l'all i el julivert i deixem que cogui uns minuts; després hi afegim també el brou ja calent i deixem que bulli i es coguin les patates (uns 15 minuts).

Quan les patates siguin mig fetes, hi afegim la mussola neta i tallada i salada. Deixem que cogui i faci xup-xup a poc a poc. Quan  faltin un parell de minuts, hi aboquem l'allioli negat i deixem que cogui uns minuts més.


(*) Tot i que a la peixeteria on hem comprat aquest tauró li diuen mussola, a les etiquetes de la Llotja de pescadors que han de mostrar al costat del "bitxo" hi consta el nom de Gat, no sabem si es tracta de dos sinònims, si és una confusió o si els hi provoca "mal rotllo" això d'escriure "Gat" per obvies raons......suposo que algun dia ens haurem de decidir i preguntar-los-hi directament, ja us en informarem!

dimarts, 30 d’agost de 2016

Mandonguilles amb mongetes de Santa Pau



Avui publiquem la recepta d'una companya de feina..bé, no exactament, per què originariament la recepta es fa amb cigrons, però no en teniem i en canvi, teniem uns fesols de Santa Pau ja cuits i preparatss.  Com veureu, ens queda un plat ben complert...(i deliciós!)

Ingredients (2-3 persones):

300 g de fesols de Santa Pau ja cuits (de fet, hauria de fer-se amb cigrons)
250 g de carn picada de vedella i porc barrejades (aproximadament)
1 ou
farina de galeta
2 alls
1 ceba mitjana
1 fulla de llorer grossa
julivert al gust
2 o 3 tomàquets madurs (jo, 200 ml de tomàquet cru ratllat de llauna)
canyella en pols
farina

Començarem per fer les mangonguilles, barrejant un gra d'all picadet fi, el julivert picat, les carns, la canyella i l'ou sencer cru. Fem una pasta de tot plegat i hi afegim farina de galeta per a obtenir una consistència que es pugi manipular i formar les mandonguilles. Salem i empebrem al gust. Formem les mandonguilles i les arrebossem amb farina.

Fregim les mandonguilles en oli i les reservem. No cal que es coguin del tot, només que agafin coloret.

En una cassola, començarem a sofregir l'all sencer (1 o 2 al gust) fins que enrosseixi. Retirem i reservem. En el mateix oli, hi aboquem la ceba picada fina i la fulla de llorer i deixem que cogui. Salem i empebrem. Quan sigui quasi transparent, hi afegim (opcional) una mica de vi blanc i deixem que s'evapori (jo no ho vaig fer). Afegim després una picada amb els alls prèviament enrossits i el julivert. Afegim el tomàquet i deixem que es redueixi. A foc baix!

Quan el tomàquet sigui ben concentrat, hi afegim les mandonguilles i immediatament, les mongetes. Rectifiquem de sal si cal. Deixem que faci xup-xup uns 5 minuts i ja ho tenim!



divendres, 26 d’agost de 2016

Coca amb llonganissa

Aquesta combinació era molt típica fins no fa molts anys de les festes majors a la Garrotxa..s'oferia durant els descansos entre les revetlles del vespre o a la mitja part de les sardanes...sembla que està en desús, però la combinació és molt bona! ho recomano com a berenar per la mainada, per exemple...

Ingredients:
coca de forner
llonganissa més aviat sequeta

Tan senzill com fer talls d'una i altra cosa i menjar-s'ho junt! una típica combinació dolç-salat...

dimarts, 23 d’agost de 2016

Mazamorra cordovesa


Amb aquest nom tan poc atraient (tot cal dir-ho) tenim un altre delicios representant de la família dels gaspatxos, típic de la zona de Còrdova, molt adient com els seus "parents" per èpoques de calor. La recepta l'hem treta d'un petit llibret anomenat "Gazpachos y ensaladas de la cocina de Córdoba", un altre "souvenir" d'un viatge. En el nostre cas, ho vam fer tot a ull, regulant la quantitat d'oli i vinagre segons el nostre propi gust.

Ingredients:

Pa blanc sec de molla densa (el llibre diu 400 g)
oli (200 ml per a la quantitat de pa que diu el llibre)
sal i pebre
un raig de vinagre
alls al gust

ou dur per decorar (també hi podem afegir pernil salat a trossets)

Traiem el millor que puguem la crosta del pa i el posem en remull. Quan sigui ben xop, el traiem de l'aigua i el posem a escórrer o l'apretem amb les mans per tal de deixar-lo el més eixut possible.

En el túrmix, posem els alls pelats, el pa, una bona quantitat d'oli i un raig de vinagre, sal i pebre negre. Ho triturem tot fins a tenir una pasta ben fina. Refredem i servim decorat amb ou dur trinxadet i/o pernil salat tallat a dauets o trossets.

dimarts, 16 d’agost de 2016

Tomàquets verds fregits

Aquesta recepta es va donar a conèixer entre nosaltres gràcies a la pel·lícula del mateix nom estrenada el 1991....és un aperitiu o acompanyament de plat diferent i realment molt bo. Podem aprofitar la gran quantitat de tomàquets de l'estiu per a separar-ne alguns quan encara siguin ben verds i provar de fer aquest plat que, com veureu, no té cap complicació.

Ingredients (1 persona):

1 o 2 tomàquets verds per persona
1 ou batut
1 raig de llet
farina de galeta
farina
sal i oli.

Començarem per tallar a rodanxes les tomates i les posarem a escòrrer perquè perdin aigua.

Batrem l'ou amb una mica de llet i prepararem un plat amb farina i un altre amb farina de galeta.

Salem els tomàquets i els passarem per la farina, després per l'ou batut salat i per últim per la farina de galeta.

En una paella amb oli ben calent, anirem fregint els tomàquets fins que siguin ben cuits (ull, si els deixem crus poden ser indigestos). quan siguin ben rossos i cuits, els traiem del foc i els posem sobre paper absorvent per tal de treure'ls-hi l'excés d'oli.. Servim calents.

Seguidors