diumenge, 18 de setembre del 2011

Cargols a la gormanda

Una de les dues receptes "clàssiques" de cargols a casa és a la gormanda (l'altra és fer-los amb conill), una recepta gustosa, que agradarà inclús als qui no els hi agraden els cargols: la salseta està deliciosa! això sí, cal empastifar-se els dits..En aquest cas, i excepcionalment, els vàrem comprar congelats..normalment aprofitàvem els dies de pluja per sortir a caçar-ne, i per això, inclourem també la manera de netejar-los i enganyar-los (*), tal i com fem a casa, malgrat que , aquest cop, evidentment no era necessari.

Ingredients (4 persones)
1 kg de caragols
2 o 3 cebes
1 fulla de llorer
cansalada viada
una mica de farina
sal i pebre negre

Tallarem la ceba a juliana i la cansalada a daus. En una paella, hi tirarem un raig d'oli i hi afegirem la cansalada, deixarem que cogui i quan comenci a enrossir-se, hi afegirem la ceba i el llorer. Salem. Deixarem que la ceba es cogui a foc baix, sense agafar color. Quan sigui ben cuita, hi tirem els caragols i si cal, una mica de suc d'enganyar-los (*). Empebre i rectifiquem de sal. Afegim una cullerada rasa de farina, remenem constanment fins que la farina es cogui, i els cargols i la ceba quedin ben impregnats del suc.
Ja ho tenim a punt per servir-los.



(*) Per netejar, enganar i coure els caragols:

aigua abundant
llorer
farigola
romaní
alls

Deixarem els cargols en dejú uns 10-15 dies. Ens caldrà posar-los en una caragolera, o en alguna mena de caixa o bossa amb reixetes prou grosses perquè respirin, però prou petites per que no se'ns escapin. Mai en bosses de plàstic. Si els posem en una caixa o en una capsa, comte que no s'acumuli brutícia al fons, i comte amb posar-hi paper, perquè se'l mengen i llavors no estaran nets.

Un cop dejunats, per netejar-los caldrà posar-los en aigua freda o natural, mai calenta: aprofitar dues piques de la cuina o la pica i un perol o cossi gros,i amb paciència i a base d'anar canviant-los de lloc, anar-los netejant. Cal deixar que s'enfilin una mica per les parets de la pica o del cossi, ells mateixos es netegen amb el moviment de brutícia que puguin tenir a la closca i treuen la bava que puguin tenir. La brutícia més resistent, no hi ha cal altra manera que treure-la amb les mans (millor enguantades) o amb un raspallet finet.També convé "desfer-se" dels que no donguin senyals d'estar espavilats: que no surten de la closca per exemple, de cap manera. Hi ha gent que els renta amb aigua amb sal, però llavors bavegen tota l'estona i no hi ha manera que ens quedin nets. Un cop triats, i ja ben nets, passarem a enganyar-los per coure'ls.

Posarem al foc molt i molt baixet una olla ben grossa amb aigua suficient, caldrà que tingui tapa a més. Hi posarem a més les herbes: farigola (molta) , romaní, una fulla de llorer, un o dos alls pelats i romaní al gust. Hi tirarem els caragols quan encara sigui tot fred. Taparem l'olla i damunt la tapa hi posarem un pes, així evitarem que els cargols la moguin. Deixarem que es coguin molt a poc a poc, si el foc va massa de presa, s'amagaran i no hi haurà manera de menjar-se'ls. No hi poseu sal de cap manera! Ja salarem la salsa d'acompanyament!

Quan siguin cuits, els colem. Reservarem una mica de brou de bullir-los per si ens cal per la salsa i guardem els cargols a la nevera fins el moment d'afegir-los a la cassola amb els caragols o amb els peus de porc o barrejar-los amb la salsa que hagem triat.

1 comentari:

Gemma ha dit...

A mi no m'agraden gens els cargols, però el meu pare es lleparia els dits amb un plat ben ple d'aquests cargols ;)

Seguidors